A la memòria de L. M. X
La muntanya ombrívola, silenciosa,
se l'empassà, una nit d'agost.
Havia caminat una última vegada
per senders coneguts, sota fulles
seques, aliè als fulls ennegrits
que deixava enrere, a recer.
L'acompanyaven la seva soledat i
el seu silenci. I en contra dels
covards, actuà amb sobirania.
