Por un beso de la flaca daría lo que fuera.Pau Donés
Miratge del que és, realitat del que fou,
o del que no arribà mai a existir. Fantasies
que alleugereixen la tarda canicular.
Ni un cotxe, ni un vianant pel carrer. Ocells.
Lents, aïllats, cantant d'una sola veu aguda.
Perquè em tornen al barri del Congrés un dia
d'estiu de fa anys, sense ningú tampoc, pels
carrers silents i xafogosos? No ho sé. O és
que m'ho invento també? Miratges. Necessaris.
