Boca de rosella

O vileta de Cotlliure, d'ulls blaus
i ungles de pedres grises,

Per què es posa tan pàl·lid el teu campanar 
rosa, inspirador de tants pintors i poetes?

Serà per la presència verda de minyones i
minyons vinguts del Riberal a seduir-te?

No t'amoïnis. Només et volen retre homenatge,
una hora, o dues, al cor de la tarda.

I quan se'n vagin, plens de la teva saviesa,
tornarà a fosquejar la teva boca de rosella.