A la memòria de Gerardo S. C.
D'aquest cotxe no en dirien butà,
possiblement carbassa. Ni tan sols
en parlarien. Vaja, un cotxe sense
maneta! A finals dels setanta, a Maó,
el cosí Gerardo em venia a buscar,
cap a la Cova d'en Xoroi, regalimant
de colònia barata amb un somriure de
barba que no he retrobat mai a la vida.
Xerràvem de tot, de noies, sobretot.
No lligava mai, xarrupava pomades amb gel.
Passaren anys. Un dia em digueren que havia
mort de sida. Puta malaltia. Àngel de cosí.
