Atlant

Diuen que els atlants, homes de poca
conversa, robustos com pedra marbre,

suportaven el pobre món antic. Diuen...

En conec un, home càlid de la Salanca,

xerraire a la vila però callat al castell.

Ens aguanta amb la mirada fixa.

I ningú no cau mai. Un veritable miracle?

La força dels seus avantpassats atlants?

Res de tot això. Amor, força i dedicació.