La terra és a les fosques
i no s'hi veu ningú.
Les persianes tancades
brunzeixen de converses.
És l'hora del foc fred,
dels vermells i dels grocs.
Si fosquegen els núvols,
és per tancar el quadre.
La vila mira a l'oest,
amb esperança vana.
Aviat vindrà la nit
de passions retingudes.
© Roser Blàzquez Gómez
