dimanche 7 septembre 2025

La lluna i les estrelles / La lune et les étoiles

Pour ce que foible je me sens
                        François Villon

La lluna i les estrelles,
el fons de tinta negra
o blau d'anyil espès,
profund i insondable.

El silenci del cel,
aliè als meus batecs,
amb els interrogants
d'una ànima dolguda.

No hi ha pàgina en blanc
sinò negra de tinta,
de milers de caràcters
silenciats per la mort.

La veu de la Marisa,
traspassada fa poc,
amb el seu vitalisme
cap al cel de blancor.

La busco i no la trobo
entre els estels nocturns.
Una veu elegant,
lleugerament trencada.

És la veu de ma mare,
la lluna i les estrelles.
La tinta dels meus versos,
la mare de ma veu.

***

La lune et les étoiles,
le fond d'encre de Chine
ou bleu de Prusse épais,
profond et insondable.

Le silence du ciel,
étranger à mon cœur,
les interrogations
d'une âme dans la peine.

La page n'est pas blanche
mais toute noire d'encre,
de lettres par milliers
que la mort a fait taire.

C'est la voix de Maryse,
disparue il y a peu,
et sa vitalité
vers un ciel de blancheur.

Je la recherche en vain
dans la nuit des étoiles.
Une voix élégante,
légèrement cassée.

C'est la voix de ma mère,
la lune et les étoiles.
C'est l'encre de mes vers,
la mère de ma voix.