Amb tinta roseriana

He deixat al calaix
els versos de l'agost
amb la pena profunda
del traspàs de la mare.

I n'he tancat la porta
amb els plors i l'angúnia.
La por d'estar ben sol
de cara a l'avenir.

I m'has acaronat
el cutis amb el cor,
prestant-me una ploma
amb tinta de tendresa.

I vet aquí qu'escric
uns versos de setembre
amb tinta roseriana
i records de Marisa. 

foto: Alain Bourret