Las cabezas levantadasy los ojos entornados.Federico García Lorca
És la porta dels somnis
que s’obre cada nit,
damunt els llençols blancs
que vetllen pel teu son.
Una porta tancada
de blavor infinita
que guarda transparències
darrere les pestanyes.
Té un pestell de tinta
per escriure de nit
quan la blavor del cel
es torna d’anyil fosc.
foto: Marta Blàzquez
