Cares conegudes i cares que no conec,
marca del temps que passa i roman igual.
marca del temps que passa i roman igual.
Arbres castellers, de teixit i carn viva,
arbres de la plaça, de llenya i fulles noves.
Arquitectura semblant que canvia sense
moure's mai. O ben poc. No hi ha res,
ni ningú, sense força del col·lectiu, recer
càlid i bressol d'oportunitats. Tendre caliu
de la colla. I respecte. Protocolari.
© Marie Lopez, 2019
