El vent fútil

Tinc un món de fantasia

en mon fútil pensament;

qui em comprèn -qui em comprendria?-

deu creure que sóc el vent.

Gumersind Gomila

Mare i filla unides per tocar,
burlant-se de la força del vent
del Riberal, eixerit, pillet.

S'atura el campanar i els tabals
comencen a ritmar el pols del vilatge.
És l'hora zenital del vermut fresquet

i de les rostes cremant. La Tramuntana
es deixa ensinistrar per uns minuts
d'eternitat i de futilitat. Del Vent.

© Marie Lopez