I què fan amb els castellers,
caiguts d'altes esferes, quan
caiguts d'altes esferes, quan
aquests es fan una mica...
-no he dit massa- grans?
Els envien un Àngel de la Guarda,
de cabells llargs, benèvol,
un xic ballarí, i amb guitarra foradada.
No pas un arcàngel guerrer com aquest
de la nit literària dels fills d'en Miquel
mes un Jaume sant que els acomoda
un parell de cadires de plàstic blanc,
reials (de Leroy-Merlin, clar)
i els instal·la, perquè s'aprofitin, com
en un últim desig, dels jocs musicals
de la canalla entremaliada.
Però vet aquí que ressusciten els vellets
amb bons talls de cambajó i gots de vi
negre servits per la Marie i el Samuel...
