Com si tingués, al cap, una corona marial,
sang i or, o un estel fugisser, la bona néta,
despentinada, sembla volar.
sang i or, o un estel fugisser, la bona néta,
despentinada, sembla volar.
De peu, sense immutar-se, l'avi experimentat
assaboreix l'escena, mil vegades repetida,
i, mil vegades nova i irrepetible.
El vent, fútil, els hi ret homenatge, amb una flaire,
tan fugaç com obsessiva, de patates fregides,
rostes i cargols a la catalana.
© Marie Lopez
