S'apropa l'hora inesperada.
Dies, mesos, setmanes, anys,
Dies, mesos, setmanes, anys,
fugen de la sintaxi i s'apleguen.
És com una rosella de pètals vius
i delicadament separats. Miracle
d'una construcció minuciosa
que juga amb les lletres del rusc.
D'individualitat a intimitat, per
la màgia de dualitat, es teixeix
un tuti multicolor i olorós. Passaran
d'altres anys, no en tindrem mai prou
amb les vint-i-sis lletres de l'alfabet.
