Esbarzers punxeguts,
enrevessats, m'oferiu,
fosca, llustrosa, la fruita
desitjada d'entre un ram
de joies inaccessibles.
Avança el dia, fosqueja
el cel, camino amb els dits
sense cuirassa, acaricio
tiges dures i espines eixerides
abans de rendir-me exhaust
a l'imperi de les mores,
sense cap Déu ni amo.
