És un llenç sense marc,
un vaixell de paper.
El taquen les mans brutes
de foscors atrevides.
Diuen que viatja lluny,
en saques de carter,
coneixent el destí
dels orfes de pintura.
Si un dia el trobeu,
adormit al voral,
no li doneu pas límits
que se n'ofegaria.
