Estel rosat

Del baladre la flor,
la flor amb el desig
del passejant inquiet
que camina al capvespre.

És un estel rosat,
sense fil de cotó,
esperant el fillet
que el sabrà enlairar.

És un estel parat,
caigut del cel d'estiu,
nostàlgic de la pluja
de les estrelles blanques.

Me'n faré tot un món
amb països semblants,
sense cap diferència
a l'hora d'hi conviure.

© Tomeu Pons