Sota la lluna blanca
un camí de foscor.
Arbres mirant el cel
amb secrets infinits.
un camí de foscor.
Arbres mirant el cel
amb secrets infinits.
És un cel de paciència,
de blau de romaní.
La prova més callada
de la bellesa pura.
Aixequem doncs els ulls
cap al cel infinit
per demanar la pau
sota la lluna blanca.
© Olga Bereza
“…коли ти дзвониш з війни,
тебе перекрикують птахи
отже, світ все ще існує”
Галина Крук (fragment)
