Unes sabates blanques
enmig de la foscor.
Del cuir clar la carícia
quan la vila s'adorm.
enmig de la foscor.
Del cuir clar la carícia
quan la vila s'adorm.
Un efímer detall
sense cap més petjada
que el camí vora el riu
a l'hora del sopar.
El tacte dolç i la pell,
el tracte suau sense fi
i l'amor de la cursa
cap a llocs del llevant.
