mardi 18 octobre 2016

Le phoète i el foeta

à Lionel Itié et Pau Gener

J'ai deux amis à l'œil vif.                      Tinc dos amics de l'ull viu.
L'un est phoète, il voyage                      Un d'ells és phoète, viatja
entre lune et étangs.                               entre lluna i estanys.

Cela fait bien des années que                 Portem anys i panys collint

nous cueillons le monde, lui avec           el món, ell amb el seu objectiu,
son objectif, moi avec ma voix               jo amb la veu com eina.

Nous avons déjà un livre dans notre       Ja tenim un llibre a la nostra alforja

besace et les images éveillent sa            i les imatges li desperten
voix qui les épouse juliennement.           la veu, unint-se julianament.

L'autre ami, je le connais si peu.              L'altre amic, el conec tan poc.

Il est foeta et ne le sait pas.                    És foeta i no el sap pas encara.
Sa lumière emporte la voix                     La seva llum s'enduu la veu

des rhapsodes de mon île adorée dels rapsodes de la meva illa

Promeneur inlassable, il me montre         adorada. Passejant tafaner, m'ensenya
le chemin de la vie. Silencieusement. el camí de la vida. Silenciosament.