A veure si algun dia escriuré en occità,
si se'm quedarà un alè de vida potent.
De moment, bec de les seves paraules i
dels consells que em dóna l'amistat.
Amb accent, que en això s'equivoquen
els acadèmics. L'accent és de cor,
memòria i passat. Les generacions
futures donaran en present sense accent
individual. Potser. O no. Però no ens
el treuran mai i, si s'entesten, me'l
posaré circumflex: «Dôna». I a veure
si les dones em seguiran. Una, almenys.
