Àngelus miracler

Campanades greus i lentes, com cisellades
pel buril d'un mestre orfebre miracler.
Criden a vespres des del vell monestir.

El paisatge, ample i seré, es fa capella,
humil i laica. Equilibri entre cel i terra.
Núvols tan diàfans com la serralada.

És hora de resar, d'esquena al campanar,
i de cara al poble mut que llaura la terra
i la sega. Àngelus de finals de juliol.

© Roser Blàzquez Gómez