No envelleix, ni mor,
el plaer de la muntanya.
el plaer de la muntanya.
Amb els teus peuets ràpids,
fuges de la conversa.
Còdols ben rodonets,
o arestes de blat,
fas teu el caminoi
i t'apropes al cim.
M'has deixat ben enrere,
barrinant sobre el temps,
oblidant-me de l'aire,
que a dalt gaudies ja.
