A un personatge segon,
que encara no existeix.
És un plaer petit
que m'acull a la nit:
que m'acull a la nit:
trencar de cop el son
per posar-me a escriure.
Els llençols són velers
i la mà una ploma,
amb un llibreter vell
venent poemes nous.
A vegades m'aixeco,
em faig un cafetó,
amb llesques de pa fresc,
mantega i melmelada.
I mentre me'l preparo,
dempeus i poc vestit,
m'invento les paraules
d'una peça petita.
Un bon grapat de versos,
ni massa poc, ni massa,
un rajolí de saba
del pa de cada dia.
La resta no la sé.
Em ve com per eixam.
Cantarella de musa
amb l'ullet de l'atzar.
