Estafes petites

La ploma no existeix
i la tinta és virtual,
mes quan m'assec i escric,
en sento l'olor viva.

Els dits van teclejant
per un piano de cua
i la mirada pren
del violoncel la veu.

Són estafes petites
i no hi guanyo res
sinó l'ample somriure
amb què vos escric ara.