Dessota el vell cloquer,
pel camí de ciment,
pugen dues amigues
tot xerrant del bon temps.
Tornen de passejar
sense pensar en l’hora.
El bon Déu els hi dóna
uns raigs de sol demés.
Dessota el vell cloquer,
m’ha parlat la Teresa
de bracet de l’amiga
abans de continuar.
