Són uns llavis de mots,
de ploma i tinta blava,
de sucoses vocals
i de consonants ronques.
No coneixen la carn,
la dibuixen però,
amb lletra de Joan Pau
i frecs de sa guitarra.
Són uns llavis de mots
que m’ofereixen un bes
quan els cullo amb els ulls
i me’ls guardo secrets.
