La porta s’ha tancat,
la porta de ma mare,
sa porta de mumare.
La porta s’ha tancat.
No es va pas tancar.
Perquè la guardo endins.
A dintre dels meus ulls.
La porta s’ha tancat,
una porta blindada,
una porta de ferro
aliena al vent que passa.
Hi he deixat a dintre
mig segle de la vida.
De vida familiar,
de paraules amades.
La veu un xic trencada
de la mare adorada.
Les converses sense fi
amb el meu germà.
A la dreta la cuina
amb la taula petita,
els fogons sempre plens
de menjars deliciosos.
Al seu costat el saló
com un museu de terra.
Ceràmiques del conco
amb alguns quadres seus.
L’hule groc de la taula
els mots creuats de la mare.
Un bolígraf blau
i unes pàgines obertes.
Al fons de l’ampla sala
la biblioteca fosca.
Llibres per desenes
esperant ser llegits.
La porta s’ha tancat.
Una porta blindada.
La caixa grossa i forta
on guardo els meus records.
