dimanche 11 mai 2025

André 13

Facta, non verba.
    Caton l'Ancien

Il est l'homme discret,
qui s'efface sans cesse,
offrant à chaque voix
le luxe de l'écoute.

Sous son chapeau de toile,
d'un noir mat d'anthracite,
fourmillent mille idées
qui magnifient les arts.

Il se prénomme André,
racine de tout homme,
et ne croit pas aux gens
mais aux êtres sublimes,

individus uniques,
ses frères, nos semblables,
qui souffrent en taisant
leur combat quotidien.

Dans une ancienne échoppe,
il ménage une scène,
aux parois pavoisées
de poésie visuelle.

Et, une fois par an,
à la salle des fêtes,
il réunit les siens,
c'est à dire chacun.

Le micro est ouvert
et la table y est franche.
On saucissonne ensemble
entre deux prestations.

Il est l'homme discret,
le magicien qui ose,
auprès de Béatrice
qui se tait et agit.



Action de grâce

Rendons grâce à la vie
de nous offrir un toit
et un sommeil profond
alors qu'il pleut dehors.

Remercions-la encore
de nous tirer du lit
quand la pluie a forci
pour devenir de l'encre

dans le noir de la nuit
qui nous tend une feuille
pour qu'on parle d'amour
sans crainte de verser

des gouttes de chagrin
comme une averse amère,
reprochant au lit vide
l'absence de l'aimée.
 

De pluja a vers

Al camí de retorn,
plovisquejava encara.
Unes gotes petites
com un milió de lletres.

Caràcters sense vers,
buscant la inspiració
per l'ample carretera
amb llum i parabrisa.

Ara m'he despertat,
al bell mig de la nit.
Les gotes són més grosses.
O potser ja són versos. 

samedi 10 mai 2025

Les roses des poètes

À deux-cent-vingt-huit personnes de bien

Les roses des poètes
n'ont d'épines violentes
que pour ceux qui méprisent
l'humaine destinée.

Alors les vers se font
tranchants comme rasoirs
et la feuille dégoutte
du sang des opprimés.

Les roses des poètes
noircissent en automne
quand à la goutte froide
se joint l'indifférence.



Espoir d'un 10 mai

Où est l'espoir blessé
d'un dix mai à vingt heures ?
Les courses dans le parc,
les baisers des amants ?

L'espoir déçu d'un peuple
qui croyait en l'été.
Un été de folie,
sous les pavés de mai.

Où est l'espoir à vivre,
cet espoir qui m'anime,
quand j'entends des poètes
chanter le jour d'après ?



Salari del silenci

 silenci
aquel salari voluptuós del poema
                        Joan Francés Mariòt

Silenci de la nit,
del poeta afartat
de cari de pollastre
i d'arengada freda.

Silenci dels molts versos,
païts sota els llençols
per somnis incessants
i veus per recordar.

Silenci de l'espera
d'una nit de festeig,
que vindrà aquest vespre,
a l'Illa dels Poetes.



Delit

Delit de la lectura
de les llengües del món.
l'oustal és una casa
de bat a bat oberta.

Tres dones i dos homes,
rapsodes d'una nit.
Una nit de divendres
començada a les set.

De la Grècia llunyana
a números nedant,
la bellesa i dolor
dels éssers que caminen.

Dos homes i tres dones,
delit del compartir,
a l'hora d'arengada,
dins del taller tretzè.




Música

Música del silenci
a l'aguait del vent fred.
El bosc és un violí
i la platja una viola.

Quan obris els teus ulls,
veuràs com neix el so
d'un borbolleig de fulles
a la vora del mar.

Música del silenci
malgrat les mil petjades
de la gent cridanera
exigint el seu goig.

Veles amainades

Més ont son los pescaires
del barri dels pescaires
ont son ?
                      Frederic Fijac

Han amainat les veles
ja no sortiran més.
S'han cansat els pescaires
de tornar sense res.

Ni rap ni cap roig gros
a la xarxa impol⋅luta.
Les mans tenen ferides
de sal i d'oci va.

Han amainat les veles
i tancat la caseta.
Diuen que ja se'n van
a la terra de Xauxa.

Llunió

No tornaré a parlar d'amor
si tu m'oblides.
              Montserrat Gallart

De llum s'omple la lluna.
De llum i de salobre.
Els núvols són de mar,
la foscor és de terra.

Blancor de nuvolada.
Les ànimes conversen
de frontera a frontera.
sense cansar-se mai.

Ja s'ha dissolt el cos
amb els batecs del cor.
S'uneixen els amants
i la lluna s'anima.



vendredi 9 mai 2025

Cyclistes d'un jour

Le lac les attendait,
ces cyclistes d'un jour,
bravant le mauvais temps
sur leurs fières montures.

Les voilà réunis 
pour partager ensemble
les mets tirés du sac
et des histoires neuves.

Le Moulin les attend,
tout au bout du retour
et plus tard leurs parents,
fiers de leurs aventures.











photo : Magalie

Gallines de l'escola

Gallines de l'escola,
no són pollastres nats.
Tenen la sort de viure
l'amor al galliner.

A veure si faran
uns ous ben ovalets
com pilotes de rugbi,
a tretze o bé a quinze.

O bé si ens donaran
uns ous ben quadratets
com uns caixers de banc
per finançar l'escola...














foto: Cassandre Masero

La petite fille et le pontife

À Clémence, avec amour

Elle est toute attention
à l'homme qui arbore
un curieux couvre-chef.

Elle ne sait pas encore
qu'il sera le pontife
veillant sur son enfance.

Années d'apprentissage,
auprès de ses parents,
qu'elle vivra comme aînée.

Le vieil homme à l'écran,
qu'on loue pour sa jeunesse,
a un curieux manteau.

Voudrait-il donc jouer
avec des cubes en bois
ou bien à chat perché ?



jeudi 8 mai 2025

Bouquet de notes

J'ai pensé à ces notes
qui dansent toutes seules
au fond des discothèques.

Ces notes oubliées
par les danseurs pressés
de rencontrer compagne.

J'ai pensé à ces notes
puis les ai ramassées
pour t'en faire un bouquet.

Compliment

Omnem actum vitae tuae fac ut sit ultimus tuus.
                                                                Marc Aureli

Compleix amb la promesa
de gaudir dels teus dies
que la vida és prou curta
i molts els entrebancs.

Comparteix el somriure
i la bota de vi.
Llegeix les poesies
que neixen al capvespre.

Prepara't a morir
sense lamentar res
que les penes de mort
no són penes d'amor.

Pell

La pell. Només la pell.
Ta pell sota els meus ulls
i les mans afamades.

Ta pell és una platja
vorejada pel mar.
Una cala petita.

La pell. Només la pell.
Quan t'aixeques de sobte,
deixant-me palplantat.

Un viatge pels fogons

Un viatge pels fogons
a ritme matiner.
Viatge de fi d'estudis
per tots els ingredients.

De la ceba tallada
fins al tomàquet fos,
passant per mandonguilles
amb vestit blanc de núvia.

Els bolets ja rellisquen
pel pont del vaixell fosc.
El vermut amenitza
la dolça bogeria.

Un viatge pels fogons
per complaure als infants.
Faran un bon dinar
al mig del vuit de maig.



Oriflamme fou

J'ai laissé sur la table
mon recueil de Pétrarque
et je t'ai embrassée
sous les draps de la nuit.

Il n'y avait plus de mots,
de rythme ni de vers.
Tout juste la passion
des amants au réveil.

Les peaux qui se répondent,
le cri de deux genoux.
Tes cheveux audacieux
en oriflamme fou.

Oblidant Petrarca

In memoriam V. A. Estellés

Has oblidat Petrarca
i t'has llançat al cos
dels versos espontanis.

Un borbolleig de sons,
de sospirs i passió,
les mans desencaixades.

Has gaudit de la flaire
de la suor dels mots
i de l'alè de vida.

Has oblidat Petrarca
mes l'has tret de la terra
per tornar-lo amb els vius. 

mercredi 7 mai 2025

El transcurs de la vida

El transcurs de la vida.
Carícia d'un sabó
per la pell que la viu.

El transcurs de la vida
és circumval⋅lació
per llocs desconeguts.

El transcurs de la vida.
Un frec de llavis closos
per la pell que s'escriu.

Quand la lune s'enfuit

Quand la lune s'enfuit
me laissant sans repère,
je songe à mes oiseaux
veillant au creux des arbres.

Je n'attends pas longtemps.
Le ciel se fait laiteux
et ils commencent ensemble
leur lente mélopée.

Un chant improvisé
mais qui ne varie guère
d'une aurore sur l'autre,
au printemps, en été.

Des élèves dociles
répétant leur leçon
au maître ensommeillé
qui écrit au tableau.

Quand la lune s'enfuit,
je me mets à ma table
et commence à transcrire
les vers de la nuit noire.

À l'aube

il faut se taire à l'aube
délaisser les cahiers
et la plume insistante 

pour trouver le repos
et de nouvelles sources
pour les vers à venir 

Saint-Domingue

C'est un petit crayon
qui trie les petits pois
dans la langue de l'île.

Un espagnol vivant
mâtiné du français
qui vient de la frontière.

La langue est métissée
qui court dans les ruelles
des quartiers dans le noir.

Una impressió lleugera

La lluna és la companya
de les nits sense son.
Un rellotge callat,
esfera sense busques.

I li parlo fluixet
com es parla a l'amada
que dorm a baix del poble
en llençols de cotó.

Un cotó de blancor,
la vela del desig,
somniant viatges plegats
per mars asserenats.

La lluna és la parella
de la son sense nit.
Una impressió lleugera
que vetlla al teu costat.

Cap al sud

Aniré cap al sud
a buscar cargolines
de closca blanca i gris.

I me'n faré llumetes
per pescar a la nit
uns reflexos de lluna.

Les taques de blancor
són el preu cobejat
pels amants d'absolut.

Doblers de plata fina,
illetes del tresor
dringuejant pel camí.

mardi 6 mai 2025

Silenci de foscor

És un silenci greu,
com una campanada,
a vida, pas a mort.

Silenci de foscor,
de feina apaivagada
i de ganes d'endemà.

Com un ocell vetllant
desplegades les ales
sobre el poble adormit.

Un ventall de coloraines

Al mestre Jean, 
primus inter pares

No hi ha cap color franc
ni gens de jerarquia.
Només un matís únic
en cada tros de fusta.

Així són els alumnes.
Iguals i diferents.
Qui tira al verd blavós
ben val l'ataronjat.

I quan s'uneixen tots,
formen un gran ventall
per refrescar amics
quan ve la xafogor.




lundi 5 mai 2025

Cristal·lització

La branca és transparent
de tantes joies blanques
que porta al seu cos nu
des de l'hivern passat.

És un ram de l'amor
mantingut en silenci
al fons de la foscor
d'una mina silesa.

La branca és una amada
o un amant callat.
La sal és l'amor ver
que els cobreix a tots dos.



Pensées à venir

J'ai trouvé dans ta main
des graines de pensées
pour me faire un jardin
au coin de ta terrasse.

Des fleurs en devenir,
un semis de mots tendres
dont les pétales vifs
séduiront mon regard.

J'ai trouvé dans ta main
l'envie du lendemain,
efflorescence vive
qui guide mes pensées.

L'illa de la incertesa

No surt als mapes vells
ni tampoc als més nous.
L'illa de la incertesa
neix d'entre un mar borrós.

Té un paisatge erm,
sense llac ni muntanya,
amb arbustos ressecs
i còdols relliscosos.

Espai de desmemòria,
s'entreveu al final,
quan s'obliden records,
cognoms i sentiments.

Mots embrassés

Dans la forêt des lettres,
des mots se sont unis,
de deux langues voisines
qu'ils savent appariées.

Quand l'amour d'une d'elles,
a rencontré l'estima.
Ils se sont embrassés
jusqu'à s'unir enfin.

Ainsi le traducteur
marche dans la forêt
foulant aux pieds des mots
qu'il sait prédestinés

à s'embrasser soudain
jusqu'à faire miroir,
depuis le texte source
jusqu'au texte final.

Igualtat

A tots els mainatges d'Arrels,
a cadascuna i a cadascú.

No és un gra pudent
ni verruga de bruixa.
El meu nas és vermell
rodonet com un cor.

No soc ni bell ni lleig,
soc jo senzillament.
Quan us vinc a parlar
per mi sou tou tots iguals.

Iguals i diferents.
Els herois de la classe.
Mes apolit, mainatges,
Ho sou tots igualment!



Changement de vérité

Mon cœur tremble
ma voix ne peut sortir
et même ma plume
ne m'aide à ressentir.

Mes lèvres se ferment
mes yeux n'y voient pas
mes jambent s'arrêtent
mes doigts n'écrivent pas.

Je ne veux que comprendre
ce qui se passe dans ma tête
pour pouvoir entreprendre
un changement de vérité.

Mireia Pujol, traduit du catalan
par Michel Bourret Guasteví

El meu cor tremola
la veu no pot sortir
ni tan sols la ploma
m'ajuda a sentir.

Els llavis se'm tanquen
els ulls no hi veuen
les cames es paren
els dits no escriuen.

Només vull entendre
què passa pel meu cap
per poder emprendre
un canvi de veritat.

Respira

Respira. Assaboreix
cada alenava teva.
Com la frescor penetra
per escalfar-se a dintre.

Vinguda de la boira
dels cims de la contrada,
l'alenada del vent
és un tresor valuós.

Quin regal és la vida 
dels pulmons afamats.
S'alimenten de res 
i donen per mil anys.

Cinc

Un cinc del mes de maig
collit a matinada,
entre les gotes fredes 
que cauen a l'atzar. 

Una xifra sagrada,
els cinc dits de la mà,
dibuixant amb pintura
un ocell de paper.

La cova d'Altamira,
les parets de Lascaux,
les pintures rupestres
com testimoni humà.

El cinc és un dilluns,
la setmana comença,
entre llampecs i trons
que la volen descriure.
 

Mà i mans

Escric versos petits
que caben en la mà,
homenatge senzill 
als dies que em dibuixen.

Dues o tres estrofes 
de versos d'art menor.
Un paperet plegat
curull de somnis vius.

Escric versos petits
per recordar les mans
que em van guiar ahir
per la muntanya molla.

Demi-finale

À Anaïs spectatrice 

Une demi-finale,
un dimanche de mai,
et ma fille qui crie
à côté des joueurs.

La pluie s'est arrêtée
le temps de la partie 
pour tirer du rugby 
toute l'essence noble.

C'est du rugby à treize 
dans mon petit village.
De solides gaillards 
ont enchanté ma fille.

De qui no sap pintar

Et lleparé els dits
quan surtis de pintar 
per beure tota l'aigua
que queda al teu costat.

Resseguiré la línia
del vaixell cap al sol,
ric de les experiències
que has sabut dibuixar.

Inventes una llengua,
més enllà dels gargots 
que la tinta regala
a qui no sap pintar.

Insomni inquiet

És quan dormo que hi veig clar.
                                        J. V. Foix 

Metzina de l'escrit 
i dolça melangia,
la nit aporta versos 
quan la son se'ns escapa.

Aquarel·la del mar
que beu la tinta clara
i dona a l'esperit
el temps que necessita,

digue'm on va l'amada
que dorm a la terrassa,
sota un lleuger plugim
que veig com un somriure.

dimanche 4 mai 2025

Josette Ninbo

Elle a vécu un siècle 
de douleurs et de joie.
Les parents fusillés
dans la ville martyre.

Le départ pour Durban
et la vie des enfants.
Le feu de la boulange
et l'accueil des Audois.

Le mari disparu,
il y a plus de trente ans,
le respect des voisins
écoutant ses paroles.

Je ne l'ai pas connue
mais on m'en a parlé,
avec l'admiration 
qui sied aux gens de bien.

Une vieille dame

C'est une vieille dame
qui venait en vacances,
pour délasser ses jambes
dans l'eau de notre crique.

Elle était élégante,
donnant à chaque enfant
un peu de la tendresse
qui lui avait tant manqué.

C'est une vieille dame
qui venait en vacances.
Un jour elle disparut
nous laissant à jamais.

Grammaire ancienne

Je caresse le dos
d'une grammaire ancienne.
Un ouvrage rompu
par les consultations.

Je lui suis redevable
pour la quête incessante
que je fais de la langue
et de ses mécanismes.

J'aime qu'elle me survive
et qu'elle prenne racine
chez d'autres, mes ancêtres,
qui lui ont confié leurs mots.

Física nuclear (2)

Infinitesimal,
l'àtom en concentrar-se
fa néixer unes espurnes
més fortes que el fulgor.

Física nuclear,
que fa tremolar vides
quan la central trencada
deixa escapar la mort.

Metàfora valuosa
de la força d'amor
que trenca closques velles
per fomentar la vida.



Equacions de la nit

Equacions de la nit.
Cap xifra ni dolències.
Equacions de carícies
de riures i de cants.

Un nucli de passió
al cau de cada orella,
atómica visió
de les hores que passen.

Ja canten els ocells
nascuts de l'equació
d'una son sense son
i d'uns sons de guitarra.



My Way

Al gran Tonino Baliardo

A cavall de fronteres,
de llengües i de veus,
de la nit que s'endinsa 
i del son que es fa so,

he sentit les guitarres
d'aquells de Montpeller,
nebots del gran Manitas
I besnets del flamenc.

Han rebutjat les regles
per estimar millor
els colors de l'amor,
la flaire de la vida.

Espelmes de platí
i mirades de plata,
he sentit com el cor
se'm tornava petit.

I he estimat la nit
que em treia la son,
a ritme de guitarres
i de mots de passió. 





samedi 3 mai 2025

Tres ocells

Són tres els teus ocells
volant a la vesprada,
quan el mar blau turquesa
es beu la taca groga.

Són tres els teus ocells
i set els teus desitjos
de viure en armonia
sota el vell cirerer.

Són tres els teus ocells
que venen de la terra
per pescar dins del mar
navalles platejades.

Un funambule entre deux langues

J'ai promis à ma mère
d'écrire en bon français
des vers bien cadencés
pour gagner son sourire.

Je suis un funambule
qui marche entre deux langues.
Si mon câble est flexible,
l'abîme semble grand.

Parfois j'ai le vertige
et quitte l'une d'elles
mais ça ne dure pas
et j'y reviens enfin.

Ganes nocturnes

Ganes de compartir
el teu son de lectora
i de t'acaronar
amb un somriure llarg.

El temps és un aliat
per qui se sent amat
i cull pels caminois
les plantes remeieres.

Epífita

Com l'heura creix
en el tronc traspassat...
El verdor de les fulles,
el rovell de la fusta.

No n'han fet un armari 
i l'arbre s'ha quedat
a la vora del gual
per prosseguir la vida.

Ja penso en el passat
de l'arbre centenari
i en el present verd fosc
de l'heura silenciosa.



Point-virgule

À une dame que je ne connais pas 

Le point puis la virgule.  
Le temps suspend son cours 
puis il reprend du souffle.  

La vie est un combat,
elle est aussi un champ
couvert de coquelicots. 

Si vous tendez les lèvres,
vous ne tarderez pas 
à l'embrasser longtemps.

El Mixi tornarà

El Mixi tornarà,
de forma excepcional,
per recordar als nanos
el preu de la concòrdia.

La gent no existeix.
Els altres són un mite.
Només hi ha individus
únics i respectables.

El Mixi tornarà
per recordar als nanos
que dintre del seu nas
hi batega un sol cor.



Sourire

Un sourire de lèvres,
un sourire de mot.
Sept lettres dessinées
sur ton visage clair.

Si la marque est fugace,
l'impression me pénètre
d'un feu si singulier
que j'en perds mes paroles.

La barca per la cala

La barca per la cala,
el tacte del salobre,
la boca al teu servei
per oblidar els dies.

Els dies de maror
i de fam quotidiana.
Les nits sense dormir
esperant el trenc d'alba.

La barca per la cala,
el port de la ventura.
Un gust de sal llunyana
quan mirem cap al sud.

Fidelitat

Tinc un amic fidel,
mariner sense barca.
Talaia dels bons dies
i dels dolents també.

Mirant cap a llevant,
ensuma el devenir
del nostre bell planeta
embrutat pels malèvols.

Amb els seus ulls serens
em regala el seu mar
per amarar ma ploma
amb l'anyil de l'orient.














foto: Joan Verger

Unalome

Una aloma senzilla,
no pas del mestre Llull,
ni de la Rodoreda.
Una modesta col.

Una col del meu hort,
camí de la veritat.
Una col verda i grossa
que em porta a la bondat.

La bondat del quefer,
unes paraules grates,
el desig d'aportar
un poc del que vull ser.

L'aloma és una col
per fer ollada bona,
de Capcir o Cerdanya
per invitar amics.



Croque-monsieur filial

Quelques brins de fromage
disposés par ma fille
sur un pain à griller.

Extrême minutie 
à l'heure d'un repas
qu'on prendra sur le pouce.

Le fromage rissole
et le pain est grillé.
Ma fille enfin sourit.

Lune compagne

La lune est sur ma main,
un reflet de pâleur
au milieu de la nuit.

La lune m'accompagne
et les draps sont si froids
qui murmurent tout bas. 

La lune est ma compagne
et je les sens jaloux
devant sa nudité.

Despertar sobtat

Un dia de dolçor
una nit de fulgor.
Un despertar sobtat
per enfebrar la ment. 

L'amor de l'escriptura,
un homenatge brusc
a les plomes lleugeres
que corren per la platja 

La son se n'ha anat 
La passió m'acompanya.
Els versos són talaies
que miren cap al mar.

Primeur de l'écrit

C'est un feu silencieux 
qui monte et accompagne.
Celui de la bougie
qui éclaire l'écrit.

Une douceur légère,
la chaleur de l'orient.
Les présents des Rois Mages
à l'enfant nouveau-né.

La bougie est un guide 
dans la nuit qui se fait 
pour rappeler au monde 
la primeur de l'écrit.

vendredi 2 mai 2025

Inspiration

Comme une signature, 
au milieu du bureau, 
un cigare et rien d'autre. 

Les feuilles empilées, 
les dossiers qui attendent,
semblent sans importance 

Il dit l'inspiration 
de celui qui l'aspire
et réfléchit pendant

le temps d'une bouffée
qui parfois se rallonge 
d'un soupir ou de deux.

Que la Havane est loin,
les mains des ouvrières
et les cargos bondés.

Les feuilles de tabac,
si patiemment roulées,
y trouvent leur bonheur,

dans une après-midi 
où un homme affairé
réfléchit et décide.

Distiques facétieux

Je t'aime dans les foins,
les livres, les jardins.

Et, toi, où m'aimes-tu ?
Dans ta main, dans la rue ?

Je t'aime sur l'égouttoir
où j'étends mon mouchoir.

Et, toi, où m'aimes-tu ?
Au coin de l'avenue ?

Un savon miraculeux

C'est un savon aux plantes
qui embaume dans le noir.
Un rectangle soyeux
attendant d'être ouvert.

Un mélange curieux
de thym, de menthe forte,
lavande et romarin,
et d'herbes des ruisseaux.

Il me vient du Miracle
où l'ombre sonne grave
pour convoquer les ouailles
à la messe du soir. 

Je l'ouvrirai tantôt
ou ne l'ouvrirai point
car c'est le messager
de la patience mère.



Un viatge sense mapa

Un viatge sense mapa,
cap a la platja i el mar
per descobrir una illa
de dolçor i passió.

Fugissera excursió
cap a l'origen de tot.
Un gra de sorra fina
serà la meva brúixola.

Sinceritat de passes,
humanitat del fer.
Ja veig propera l'illa
i llunyana la pena.

Un chien à Prats

Il revit chaque année
dans les prairies de Prats. 
C'est le chien d'une amie
qui rêve de verdure.

D'un monde sans fumée,
sans colère et sans peur,
où un chien vieillissant
se la coulerait douce. 

Mais il lui faut attendre
le printemps de l'an neuf
pour vivre en Vallespir
ses rêves de verdeur.














Photo : Véronique Puigmal

Français, t'es où ? Français, où t'es ?

Mais où est le français
qui déserte mes nuits,
cette langue ductile
où j'appris à compter.

Il est non loin de moi,
tranquille et silencieux
et je le crois épris
d'une autre de mes langues.

Ce catalan des plages,
des plaines et des monts
dont la rocaille sonne
au creux de mon gousset.

Xifres

Un, dos, tres, quatre, cinc.  
Vaig aprendre a comptar 
amb els dits de la mà.

Sis, set, vuit, nou i deu.
He après a contar
la llegenda dels dies.

Goig

Un goig de cada instant
per complaure a la vida
i tornar-li una mica
tot el que m'ha donat. 

Així són els meus versos,
un molinet de grans
de sorra o bé de pebre
pel camí de la pàgina.

Si la tinta és de llum,
de dits per la pantalla,
sé qu'hi batega fort
el meu cor amorós.

Llibertat manual

Donaré a la mà
la llibertat sobtada
d'escriviure el que vol
sense que l'acompanyi.

Un passeig de cinc dits
per la sorra groguenca
de la Costa Vermella,
un dijous al migdia.

Tornaré a la mà
la llibertat perduda,
Aquella que somiava
el teu cos adormit.

jeudi 1 mai 2025

Escriptura nocturna

Que són de blaves les Alberes.
                   Gumersind Gomila

Esperaré la nit
per escriure en silenci
a la pantalla blanca
que tinc a capçalera.

Seran poemes breus
en versos d'art menor.
Un deute contractat
amb gent del meu entorn.

La nit és un regal
després d'un dia ple
per preparar, potser,
un altre dia ple.

Visc al peu de l'Albera,
a prop d'un mar tan blau
que dona a les muntanyes
el seu color d'anyil.

Entre mar i muntanya,
frontera i llibertat,
pensaré en la platja
on concentraren gent

sense dol ni pietat,
fins a deixar-los morts
de set vora el mar mut
quan estaven exhausts. 

Gessamí

Un rastre dolç d'olor
de gessamí al parc.
Ja han tancat la porta
fins a demà divendres.

M'estic imaginant
aquest arbre a les fosques.
Sense la llum del dia,
les curses dels infants,

el gessamí no té
perquè seguir untuós
de perfum delicat
i de mel oriental.

Quan obrin el jardí,
demà a quarts de deu,
hi seuré per llegir
una novel⋅la nova.

Equacions amistoses

Cosiré l'amistat
amb equacions de lletres.
Els meus coeficients
neixen del pur atzar.

L'amistat exigeix
una igualtat perfecta
entre dues persones
que es tracten amb fruïció.

No vull escarafalls
ni carantoines falses.
L'equació és perfecta
quan hi ha sinceritat. 

Sense salar

Salo ben poc l'article
en els poemes meus
perquè el vull guardar
per a la meva orella.

El cullo a l'estiu
pels carrers de Maó,
o bé en la conversa
d'uns amics del meu cor.

L'article per salar
és repte de futur.
El dia que a mon illa
em posaran carrer.

Aloys

Il est la discrétion,
l'amour de sa famille.
C'est un joli gaillard
qui fête ses douze ans.

Un neveu passionné
qui aime les histoires
et porte à sa grand-mère
un amour infini.

Je me souviens très bien
d'un premier mai lointain
où je connus enfin
la joie de sa naissance.

Lucas de mai

Le ballon est ovale,
il a forme de vie.
Il vise le soleil
très haut entre les perches.

Mais moi je le préfère
quand il vous colle au corps,
qu'on le porte avec soi
ou qu'on le vole aux autres.

Le casque sur la tête,
sans jamais s'en vanter,
j'apprécie un joueur
qui sait le travailler.

Et, au ras du paquet,
jouant de ses épaules,
Lucas rend à ce jeu 
l'envie des premiers temps.

On croirait retrouver,
au dix-neuvième siècle,
l'élève Webb Ellis
courant dans la boue froide

pour inventer un sport
qui, fait de sang et d'or,
sait enflammer les foules
et ravir les anciens.

En ce premier de mai,
je lui dédie un brin
de ce muguet de chance
qui n'est pas toulonnais. 



Coescriptura

A la Rosa Miró Pons

   Los detectives, Biscuter, 
   somos los termómetros de la sociedad.

                      Manuel Vázquez Montalbán

De dia i de nit,
mentre la gent s'ofega,
escrivim tu i jo
la crònica del mal.

El mal dels elements,
camí de Negabous,
l'horror d'uns dirigents
folrant-se a distància.

Escrius des del passat,
dels temps de l'Estraperlo,
amb uns coneixements
que em deixen admirat.

I jo, a la vesprada,
tradueixo al francès,
les teves reflexions
per donar-les ressó.

Les llengües són distintes,
el compromís igual.
Tornem la dignitat
als pobles ofegats.

Una veu del matí

A la Cléophée, amb agraïment

És la veu del matí
que sento per la ràdio,
elegant despertar
a l'hora d'esmorzar.

Entrevistes sucoses
amb les preguntes justes.
La frescor del directe,
el gust del diferit.

És veu de joventut,
de maduresa calma.
Un espurneig de llum
a l'hora del cafè.

Porta de sol

   El mundo es ancho y ajeno.
                                Ciro Algría

Una posta de sol
la porta de la nit
que encara queda lluny
quan escric al matí.

La porta dels meus somnis
d'una terra més justa,
un tendre agraïment
al món que ens arrecera.

Una porta de sol,
el comiat de la llum.
El fulgor de l'Orient
morint a l'Occident.

Cor blau de cel

És un cor blau de cel,
una alenada tendra.
Un batec d'amistat
a l'hora del cafè.

L'he trobat per la taula
quan fullejava llibres
per buscar versos clars
i un quatre colors.

És un dibuix tot simple
un retall de cel blau.
La passió indeleble
dels amants de la vida.



Campanes de Palau

Campanes de Palau,
el meu vilatge tendre.

Sons del primer de maig,
tan greus i elegants.

Silenci pels carrers
del pobre vidrier.

És hora del descans,
la pau dels enfeinats.

Bec un cafè cremant
amb un brioix gustós.

És un dia de festa,
em faig un regalet.

Campanes de Palau.
Són les set. Ja treballo.

À un ami d'adolescence

Les années ont passé,
nos enfants ont grandi.
En marge de la ville,
ton jardin sonne vrai.

Tu fumes le cigare
et je bois mon café.
Nous avons bien œuvré,
nous travaillons encore.

Quand je t'ai retrouvé,
j'ai remercié la vie
qui offre des hasards
à qui sait les saisir.

Llengua universal

Llengües de papallones
i cants dels ocellets
tornen al nostre món
la bellesa del temps.

Diuen que sé parlar
la llengua de la gent
i que conec els ritmes
que fan ballar els mots.

Mes res de melodia
com la dels ocellets,
la llengua universal
que acompanya l'aurora. 

Fïsica nuclear (1)

Ha tornat la llum cruda
amb el quefer dels homes. 
I ben pocs ja recorden
l'apagada brutal.

Les centrals nuclears
cremen sota l'urani.
Cap desig ni magí:
fan bullir l'aigua tendra.

A fora els meus ocells
beuen la llum del dia.
Sense por de l'urani,
amb un desig intacte.