Vespre ventós de muntanya,
una dona deixa fills i fils
per anar-se'n a la biblioteca.
una dona deixa fills i fils
per anar-se'n a la biblioteca.
Calidesa de la fusta bona i veu
lenta d'un novel·lista. No parla.
Conversa amb cadascú. La dona calla.
Es veu emmirallada en les paraules
sàvies i humils de l'autor. Ella escriu.
Ell, ja partint, no ho sap. Jo sí.
