Inventaré llavors
que càpiguen en la mà,
com uns granets de sorra,
per cuidar el teu son.
Al lluny, es queixa un gos
sense amo ni caseta,
la lluna perd olors,
que afaiçonava el dia.
És l'hora de sembrar,
amb lletres de xarol,
les velles poesies
que un dia nou voldrà.
