M'agrada la plenitud de les coses
i, més enllà, llur extremada profusió.
Les teules imbricades a dalt de la xemeneia,
i, més enllà, llur extremada profusió.
Les teules imbricades a dalt de la xemeneia,
per protegir-la de la pluja i la neu. O el gelat
que sobresurt del cucurutxo, dolç, untuós,
esperant la llengua llaminera que l'assaborirà.
No escatimaré mai aquesta humanitat generosa.
Me l'estimaré. Fil per randa, des de l'alba tèbia
fins a la nit tancada, de lluna plena i ratpenats.
