Una muntanya de núvols

Deixa que la muntanya s'adormi,
al dematí. Somnolenta, somiadora,
entre llençols de cotó fi...

I mira com s'enlairi cap al cel
d'atzur de la plana del Rosselló.
De la roca fèrria conserva, plena,

la memòria dels segles passats
i la veu d'un poeta de Folgueroles
que hi caminà, en cos i esperit.