A la memòria d'en Luís Eduardo Aute
Una placa, senzilla, humil, de fusta lleugera
o melamina clara. Una placa per la plaça Rovira
i no pas per a ella. Que la veu i les notes van
i venen, com en un somni, un somni mussitat,
al cau de l'orella d'una muchacha del Juan Marsé
o d'un veneçolà guardià de l'associació de veïns.
S'apropen les festes de Gràcia, ja preparen la màgia
de floretes de paper i de rius de taps de plàstic.
A dalt, en Luís ens mira, somriu i taral·leja.