Sense moure'm de la taula de fusta clara,
a recer de les estovalles a ratlles, viatjo.
a recer de les estovalles a ratlles, viatjo.
Somric al temps que passa i no deixo mai. Mai.
d'agrair aquest món que em taral·leja la vida.
François Cheng torna a la Xina dels avantpassats,
Mae West tanca la boca i fuig del museu sorollós
de l'Avida Dòlars. L'Espriu hauria fet anys, ahir.
Porto dins del meu cor la Sinera on no prendré mai
el sol mes on els meus peus es banyen, vesprada
rere vesprada, abans d'adormir-me i de pensar
en tu. Quina sort tenir dues llengües a l'abast
de la mà i tan poca tinta quan el món es desperta.
