Veni, vidi, vinci!, digué el César
que no parava mai. Fins a la punyalada.
Passaren anys, panys... i danys.
que no parava mai. Fins a la punyalada.
Passaren anys, panys... i danys.
Les terres altes s'ompliren d'aigua
per a la bona gent de la plana. Fins
que un prefecte amb gorra la retingué.
Jugant amb les lletres i el temps llarg,
tinc ganes de cridar a la gent:
Vine, que la vida, també, és a Vinçà!
