M'agraden els senders
que no porten enlloc.
Els caminois de tinta
que esperen el quadern.
que no porten enlloc.
Els caminois de tinta
que esperen el quadern.
La ment me'ls desdibuixa
quan caic desordenat,
confiant a la tardor
els meus somnis d'estiu.
La pell és una barca
que voga sense rumb,
com els meus caminois
que no porten enlloc.
