El cel té set de mar,
de mar salada i dolça
i com la vol besar
ha suplicat la costa.
de mar salada i dolça
i com la vol besar
ha suplicat la costa.
Perquè li deixi un grau
un grau estret i càlid.
per on deixar passar
la flaire i la tendresa.
La terra és tan gentil
que s'ha obert de sobte,
en un somriure beix
de sorra compromesa.
© Paco Gomila Pons
