In memoriam V.A. Estellés
Quan es tanqui la porta
de roure i de ciment
i no vegi els amics
que s’entaulaven amb mi,
de roure i de ciment
i no vegi els amics
que s’entaulaven amb mi,
pensaré en la grava
de què feren la llosa
i en la fusta bona
de què fan els taüts.
Me'n faré un camí,
me’n faré una taula,
per celebrar la llum
i beure a llur salut.
La família, els amics
són i seran per sempre
el segell d’esperança
que m’obrirà la tomba.
I jo m’aixecaré,
deixant el vell sudari.
I sense plor ni llàgrima,
m’entaularé amb ells.
