Victorejant

Preparo una entrevista
sense ser periodista.
Une tranche de vie
a finals de la tarda.

Prendré el Sagalés
a Caldes de Montbui,
tot escoltant el piano,
el piano amb la veu.

D'un passejant de Gràcia,
d'un amant de Vinyoli,
dels versos cisellats
i dels silencis blancs.

Baixaré a Tetuan
i m'encaminaré
a passos de tortuga
pels carrers coneguts.

Mastegaré preguntes
com les fulles de coca,
que mastiquen germans
que no conec de res.

Aniré al carrer
de la santa perduda,
La rosa de tres pètals
i de tija verdosa.

I tornaré feliç
al racó moianés
per escriure-hi versets,
tot escoltant el piano.