Al bell mig de la nit,
al seu cor de sang viu,
pintes de blanc les parets.
Tendre agraïment de qui
no buscava despertar-se
i que rep l'insomni com un do.
M'invento el caminar ràpid,
sota un sol de justícia, entre
Moià i la gloriosa Artés,
una cava de vins, la gana
dels amics, un diumenge
de flors, sense rams, a ras
de terra, el somriure cansat
del rostre estimat, i les ganes
d'acompanyar-te sempre.
On siguis..
