No us mostraré
son rostre bonic,
que els rostres
son rostre bonic,
que els rostres
nounats són fràgils
i de pares amants.
Us oferiré tres dits
que ja fan irradiar
el llençol de cotó,
com alba llevantina.
Dits delicats, ja forts
i llestos, de nissaga
bona i keikogis llampants.
La vida s'escriurà a poc
a poc, seguint son ritme bo.
Beceroles de llar i de Sira.
