Ben lluny de l'estucat,
del marbre dels palaus,
el sostre és de paper
amb bombolles de guix.
Baixa fins al carrer
on vetllen els peus nus,
les maletes de cuir
i les ganes d'amor.
Quan em sorprén l'insomni,
me'n faig un pergamí,
una pell de moltó
per escriure els meus dies.
