a Madame Ablard
Quan jo era petitet em semblava
una reina. Alta, ben pentinada,
negra del tot amb un olor permanent
a l'Ambre solaire de les platges
d'abans.
Durant anys i anys, pujàrem junts per
l'estret ascensor de casa de mos pares.
Era tímida, jo també. Sabia que era
del Barcarès i que als ulls del seu marit,
la bullinada
era el millor plat del món. Vivia al costat
de la seva filla tan estimada, tan negra com
ella, tan tímida con ella, i, segur, amb la
mateixa cultura, senzilla i profunda. L'apreciava.
Mai ho va sebre.
