Foren hores rares, a la posta antiga.
Mantell de paper quadrat. Veu trencada.
T'hi jugaves la vida puix que la vida,
sense jugar-se en perd la sal. Vam compartir
la ventresca i el formatge, la comtessa
de gel i els riures d'infant. Acabàrem
en un jardí de begudes blaves i cossos
de cireres. No sabiem l'hora. Tot just sabiem
que érem homes i dones de moviments
amples i elegants, de kimonos d'alfàbrega.
La nit tindria fi. Ho endevinàrem. De sobte.
