No silenciaré el teu nom,
l'escriuré al peu de cada
pàgina com una promesa
d'avenir.
M'he passat massa mesos,
tristament alambinats,
disfressant de generalitats
la nuesa
de la veu. Cinq lletres, cinc
sons on s'imposen les velars
com qui s'enfonsa en un mateix
per a descobrir
qui és, vertaderament. Un nom
breu i límpid que ritma els dies,
de l'aurora al crepuscle. O Déu,
no crec en tu
però t'estic agraït per l'ofrena
del seu nom al zenit de l'estiu.
De bracets o, senzillament, acostats,
l'escriuré, a cada petjada, o passa.
