quadrada com un billet de banc,
apartada com la meva presència,
callada i constant. Serà teva,
o de l'objectiu de la càmera
petita que portes a la mà?
Cap importància, l'ombra signa
les bodes de la veu i de l'arc,
del passat i del present,
del francès oblidat i de la dona
radiant. Llegeixo i no comprenc res,
ensenya'm, amor, que t'hi espero.
