L'estiu ets tu, amor,
ja em preparava a passar
d'una estació a l'altra
sense adonar-me'n o quasi.
Rere les cireres sucoses
els albercocs dorats, la pell
bronzejada per la platja de
Sérignan, al vespre.
I m'arribes. De cop i volta,
la primavera se'n va i ens reunim,
paraules senzilles. La poesia és
en els actes. Nostres.
