Quan parles francès, ric.
Oloro la fusta tendre
del cavallet de ton pare.
Els vianants segueixen
el seu rumb. La caixera
del cine fa mitja
i ens oblida al mig de
l'escena improvisada.
Pesco sons aguts,
entonacions brusques.
T'atures de parlar,
em mires.
Et robo un petó i corro
com un franxute salvatge
que saberes despertar.
