lluminosa, de parets,
elegants.
Sobre el cobrellit beix,
una funda carmesina
tancada.
A dintre, sons i flaire.
L'olor silenciosa de
l'espera.
Tot un món per conèixer,
per conviure, tèbiament,
en lloc de l'instrument.
A les fosques, callat,
sense moure'm, atent
a la respiració
del petit, m'imaginaré
el descans del cel·lo
i la gelosia
de la finestra oberta a
la ciutat, rere la cortina
de quadres.
Ocupar un espai estret,
a la mida de l'home, per
unes hores, uns dies,
ens ensenya el lent fluir
de la vida, amb l'amor
per guia.
